Keloid - Queloidehttps://en.wikipedia.org/wiki/Keloid
Queloide (Keloid) és el resultat d'un creixement excessiu de teixit de granulació (col·lagen tipus 3) al lloc d'una lesió cutània curada. Els queloide (keloid) són lesions fermes i gomoses o nòduls brillants i fibrosos, i poden variar del rosa al color de la pell de la persona o del vermell al marró fosc. Una cicatriu queloide no és contagiosa, però de vegades s'acompanya d'una picor severa, un dolor semblant a una agulla i canvis de textura. En casos greus, pot afectar el moviment de la pell. El queloide (keloid) és diferent de les cicatrius hipertròfiques, que són cicatrius elevades que no creixen més enllà dels límits de la ferida original.

Les cicatrius queloides es veuen amb més freqüència en persones d'ascendència africana, asiàtica o hispana. Les persones d'entre 10 i 30 anys tenen més tendència a desenvolupar un queloide que les persones grans.

Encara que solen aparèixer al lloc d'una lesió, el queloide (keloid) també pot sorgir de manera espontània. Es pot produir al lloc d'un pírcing i fins i tot a partir d'alguna cosa tan simple com un gra o una rascada. Pot aparèixer com a conseqüència d'acne greu o cicatrius de varicel·la, infecció al lloc de la ferida, trauma repetit a una zona, tensió cutània excessiva durant el tancament de la ferida o un cos estrany en una ferida.

Les cicatrius queloides es poden desenvolupar després de la cirurgia. Són més freqüents en alguns llocs, com ara el tòrax central (a partir d'una esternotomia), l'esquena i les espatlles (generalment resultants de l'acne) i els lòbuls de les orelles (a partir dels pírcings). També es poden produir en els pírcings corporals. Les àrees més comunes són els lòbuls de les orelles, els braços, la regió pèlvica i sobre la clavícula.

Els tractaments disponibles són teràpia de pressió, làmines de gel de silicona, triamcinolone intralesional, criocirurgia, radiació, teràpia làser, interferó, 5‑FU i escisió quirúrgica.

Tractament
Les cicatrius hipertròfiques poden millorar amb 5 a 10 injeccions intralesionals d'esteroides a interval d'1 mes.
#Triamcinolone intralesional injection

El tractament amb làser es pot provar per a l'eritema associat a la cicatriu, però les injeccions de triamcinolona també poden millorar l'eritema aplanant la cicatriu.
#Dye laser (e.g. V-beam)
☆ AI Dermatology — Free Service
En els resultats de la Stiftung Warentest d'Alemanya de 2022, la satisfacció dels consumidors amb ModelDerm va ser només lleugerament inferior a la de les consultes de telemedicina de pagament.
  • Un queloide postoperatori al canell que es va tractar amb una injecció intralesional de triamcinolona. La zona d’eritema enfonsada a l’esquerra correspon a l’àrea tractada.
  • Queloides lineals. Quan apareixen a la part superior anterior del tors, solen presentar‑se en forma lineal.
  • Pot aparèixer un queloide hiperinflamatori al pit i pot anar acompanyat de picor i dolor lleu.
  • Queloide auricular posterior
  • Els queloides umbilicals poden desenvolupar‑se després de la cirurgia endoscòpica.
  • Els queloides de la part davantera del pit solen tenir una forma lineal i horitzontal.
  • Els queloides a la planta dels peus poden resultar incòmodes al caminar. Les injeccions intralesionals d'esteroides es solen realitzar diverses vegades.
  • Keloid papule: normalment es produeix després d'una fol·liculitis al pit.
  • Queloide nodular. Les espatlles i la part superior del braç són zones habituals per a la formació de queloides.
  • Els queloides solen aparèixer al pit.
  • Keloide del lòbul de l'orella
  • La zona de la barbeta és també un lloc freqüent per als queloides, i sovint apareixen en les àrees amb acne.
  • Els queloides solen aparèixer a la part superior dels braços.
  • La manifestació típica dels queloides toràcics.
  • El keloide guttat sovint és causat per fol·liculitis.
References Keloid 29939676 
NIH
Els queloides es formen a causa d'una curació inusual després d'una lesió o inflamació de la pell. Els factors genètics i ambientals contribueixen al seu desenvolupament, amb taxes més altes en individus de pell més fosca d'ascendència africana, asiàtica i hispana. Els queloides es produeixen quan els fibroblasts es tornen hiperactius, produint col·lagen excessiu i factors de creixement. Això condueix a la formació de paquets de col·lagen grans i anormals, coneguts com a col·lagen queloïdal, juntament amb un augment de fibroblasts. Clínicament, els queloides apareixen com a nòduls ferms i gomosos a les zones prèviament lesionades. A diferència de les cicatrius normals, els queloides s'estenen més enllà del lloc del trauma original. Els pacients poden experimentar dolor, picor o ardor. Hi ha diversos tractaments disponibles, com ara injeccions d'esteroides, crioteràpia, cirurgia, radioteràpia i làser.
Keloids result from abnormal wound healing in response to skin trauma or inflammation. Keloid development rests on genetic and environmental factors. Higher incidences are seen in darker skinned individuals of African, Asian, and Hispanic descent. Overactive fibroblasts producing high amounts of collagen and growth factors are implicated in the pathogenesis of keloids. As a result, classic histologic findings demonstrate large, abnormal, hyalinized bundles of collagen referred to as keloidal collagen and numerous fibroblasts. Keloids present clinically as firm, rubbery nodules in an area of prior injury to the skin. In contrast to normal or hypertrophic scars, keloidal tissue extends beyond the initial site of trauma. Patients may complain of pain, itching, or burning. Multiple treatment modalities exist although none are uniformly successful. The most common treatments include intralesional or topical steroids, cryotherapy, surgical excision, radiotherapy, and laser therapy.
 Keloid treatments: an evidence-based systematic review of recent advances 36918908 
NIH
La investigació actual suggereix que el gel o les làmines de silicona, juntament amb les injeccions de corticosteroides, són el tractament inicial preferit per als queloides. També es poden considerar tractaments addicionals, com el 5-fluorouracil (5-FU) intralesional, la bleomicina o el verapamil, encara que la seva efectivitat varia. La teràpia làser, quan es combina amb injeccions de corticosteroides o amb esteroides tòpics sota oclusió, pot millorar la penetració dels fàrmacs. Per als queloides recalcitrants, l'extirpació quirúrgica seguida de radioteràpia immediata ha demostrat ser eficaç. Finalment, s'ha comprovat que l'ús de làmines de silicona i la teràpia de pressió disminueixen la probabilitat de recurrència del queloide.
Current literature supports silicone gel or sheeting with corticosteroid injections as first-line therapy for keloids. Adjuvant intralesional 5-fluorouracil (5-FU), bleomycin, or verapamil can be considered, although mixed results have been reported with each. Laser therapy can be used in combination with intralesional corticosteroids or topical steroids with occlusion to improve drug penetration. Excision of keloids with immediate post-excision radiation therapy is an effective option for recalcitrant lesions. Finally, silicone sheeting and pressure therapy have evidence for reducing keloid recurrence.
 Keloids: a review of therapeutic management 32905614 
NIH
Actualment, no existeix cap tractament únic que garanteixi una taxa de recurrència constantment baixa dels queloides. Tanmateix, les opcions emergents, com l’ús de làsers juntament amb esteroides o la combinació de 5-fluorouracil amb esteroides, estan mostrant‑se prometedores. Les investigacions futures podrien centrar‑se en el funcionament dels nous tractaments, com ara l'empelt de greix autòleg o les teràpies basades en cèl·lules mare, per gestionar els queloides.
There continues to be no gold standard of treatment that provides a consistently low recurrence rate; however the increasing number of available treatments and synergistic combinations of these treatments (i.e., laser-based devices in combination with intralesional steroids, or 5-fluorouracil in combination with steroid therapy) is showing favorable results. Future studies could target the efficacy of novel treatment modalities (i.e., autologous fat grafting or stem cell-based therapies) for keloid management.
 Scar Revision 31194458 
NIH
Les cicatrius són una part comuna del procés de curació després de lesions a la pell. Idealment, les cicatrius haurien de ser planes, primes i coincidir amb el color de la pell. Diversos factors poden provocar una mala cicatrització de les ferides, com ara infeccions, reducció del flux sanguini, isquèmia i trauma. Les cicatrius que són gruixudes, més fosques que la pell circumdant o que s’encongeixen excessivament poden causar problemes importants tant a nivell funcional com emocional.
Scars are a natural and normal part of healing following an injury to the integumentary system. Ideally, scars should be flat, narrow, and color-matched. Several factors can contribute to poor wound healing. These include but are not limited to infection, poor blood flow, ischemia, and trauma. Proliferative, hyperpigmented, or contracted scars can cause serious problems with both function and emotional well-being.