Keloid - Queloide
☆ En els resultats de la Stiftung Warentest d'Alemanya de 2022, la satisfacció dels consumidors amb ModelDerm va ser només lleugerament inferior a la de les consultes de telemedicina de pagament.
Un queloide postoperatori al canell que es va tractar amb injecció intralesional de triamcinolona. La zona d'eritema enfonsada del costat esquerre és la zona tractada.
Queloides lineals. Quan apareixen a la part davantera superior del tors, sovint apareixen en forma lineal.
Queloide auricular posterior
Els queloides a la planta dels peus poden ser incòmodes per caminar. Les injeccions intralesionals d'esteroides se solen realitzar diverses vegades.
Els queloides s'observen habitualment a la part superior dels braços.
Manifestació típica dels queloides toràcics.
References
Els queloides es formen a causa d'una curació inusual després d'una lesió o inflamació de la pell. Els factors genètics i ambientals contribueixen al seu desenvolupament, amb taxes més altes en individus de pell més fosca d'ascendència africana, asiàtica i hispà. Els queloides es produeixen quan els fibroblasts es tornen hiperactius, produint col·lagen excessiu i factors de creixement. Això condueix a la formació de paquets de col·lagen grans i anormals coneguts com a col·lagen queloïdal, juntament amb un augment de fibroblasts. Clínicament, els queloides apareixen com a nòduls ferms i gomosos a les zones prèviament lesionades. A diferència de les cicatrius normals, els queloides s'estenen més enllà del lloc del trauma original. Els pacients poden experimentar dolor, picor o ardor. Hi ha diversos tractaments disponibles, com ara injeccions d'esteroides, crioteràpia, cirurgia, radioteràpia i làser.
Keloids result from abnormal wound healing in response to skin trauma or inflammation. Keloid development rests on genetic and environmental factors. Higher incidences are seen in darker skinned individuals of African, Asian, and Hispanic descent. Overactive fibroblasts producing high amounts of collagen and growth factors are implicated in the pathogenesis of keloids. As a result, classic histologic findings demonstrate large, abnormal, hyalinized bundles of collagen referred to as keloidal collagen and numerous fibroblasts. Keloids present clinically as firm, rubbery nodules in an area of prior injury to the skin. In contrast to normal or hypertrophic scars, keloidal tissue extends beyond the initial site of trauma. Patients may complain of pain, itching, or burning. Multiple treatment modalities exist although none are uniformly successful. The most common treatments include intralesional or topical steroids, cryotherapy, surgical excision, radiotherapy, and laser therapy.
Keloids result from abnormal wound healing in response to skin trauma or inflammation. Keloid development rests on genetic and environmental factors. Higher incidences are seen in darker skinned individuals of African, Asian, and Hispanic descent. Overactive fibroblasts producing high amounts of collagen and growth factors are implicated in the pathogenesis of keloids. As a result, classic histologic findings demonstrate large, abnormal, hyalinized bundles of collagen referred to as keloidal collagen and numerous fibroblasts. Keloids present clinically as firm, rubbery nodules in an area of prior injury to the skin. In contrast to normal or hypertrophic scars, keloidal tissue extends beyond the initial site of trauma. Patients may complain of pain, itching, or burning. Multiple treatment modalities exist although none are uniformly successful. The most common treatments include intralesional or topical steroids, cryotherapy, surgical excision, radiotherapy, and laser therapy.
La investigació actual suggereix que el gel o làmines de silicona juntament amb les injeccions de corticosteroides és el tractament inicial preferit per als queloides. També es poden considerar tractaments addicionals com el 5-fluorouracil (5-FU) intralesional, la bleomicina o el verapamil, encara que la seva efectivitat varia. La teràpia làser, quan es combina amb injeccions de corticosteroides o esteroides tòpics sota oclusió, pot millorar la penetració dels fàrmacs. Per als queloides recalcitrants, l'extirpació quirúrgica seguida de la radioteràpia immediata ha demostrat ser eficaç. Finalment, s'ha demostrat que l'ús de làmines de silicona i teràpia de pressió disminueix la probabilitat de recurrència queloide.
Current literature supports silicone gel or sheeting with corticosteroid injections as first-line therapy for keloids. Adjuvant intralesional 5-fluorouracil (5-FU), bleomycin, or verapamil can be considered, although mixed results have been reported with each. Laser therapy can be used in combination with intralesional corticosteroids or topical steroids with occlusion to improve drug penetration. Excision of keloids with immediate post-excision radiation therapy is an effective option for recalcitrant lesions. Finally, silicone sheeting and pressure therapy have evidence for reducing keloid recurrence.
Current literature supports silicone gel or sheeting with corticosteroid injections as first-line therapy for keloids. Adjuvant intralesional 5-fluorouracil (5-FU), bleomycin, or verapamil can be considered, although mixed results have been reported with each. Laser therapy can be used in combination with intralesional corticosteroids or topical steroids with occlusion to improve drug penetration. Excision of keloids with immediate post-excision radiation therapy is an effective option for recalcitrant lesions. Finally, silicone sheeting and pressure therapy have evidence for reducing keloid recurrence.
Actualment, no hi ha cap tractament únic que garanteixi una taxa de recurrència constantment baixa dels queloides. Tanmateix, les opcions en creixement, com utilitzar làsers juntament amb esteroides o combinar 5-fluorouracil amb esteroides, estan demostrant ser prometedores. Les investigacions futures podrien centrar-se en com funcionen els nous tractaments, com ara l'empelt de greix autòleg o les teràpies basades en cèl·lules mare, per gestionar els queloides.
There continues to be no gold standard of treatment that provides a consistently low recurrence rate; however the increasing number of available treatments and synergistic combinations of these treatments (i.e., laser-based devices in combination with intralesional steroids, or 5-fluorouracil in combination with steroid therapy) is showing favorable results. Future studies could target the efficacy of novel treatment modalities (i.e., autologous fat grafting or stem cell-based therapies) for keloid management.
There continues to be no gold standard of treatment that provides a consistently low recurrence rate; however the increasing number of available treatments and synergistic combinations of these treatments (i.e., laser-based devices in combination with intralesional steroids, or 5-fluorouracil in combination with steroid therapy) is showing favorable results. Future studies could target the efficacy of novel treatment modalities (i.e., autologous fat grafting or stem cell-based therapies) for keloid management.
Les cicatrius són una part comuna del procés de curació després de lesions a la pell. Idealment, les cicatrius han de ser planes, primes i coincidir amb el color de la pell. Molts factors poden provocar una mala cicatrització de les ferides, com ara infeccions, reducció del flux sanguini, isquèmia i trauma. Les cicatrius que són gruixudes, més fosques que la pell circumdant o que s'encongeixen excessivament poden causar problemes importants tant amb la funció física com amb la salut emocional.
Scars are a natural and normal part of healing following an injury to the integumentary system. Ideally, scars should be flat, narrow, and color-matched. Several factors can contribute to poor wound healing. These include but are not limited to infection, poor blood flow, ischemia, and trauma. Proliferative, hyperpigmented, or contracted scars can cause serious problems with both function and emotional well-being.
Scars are a natural and normal part of healing following an injury to the integumentary system. Ideally, scars should be flat, narrow, and color-matched. Several factors can contribute to poor wound healing. These include but are not limited to infection, poor blood flow, ischemia, and trauma. Proliferative, hyperpigmented, or contracted scars can cause serious problems with both function and emotional well-being.
Les cicatrius queloides es veuen amb més freqüència en persones d'ascendència africana, asiàtica o hispà. Les persones d'entre 10 i 30 anys tenen més tendència a desenvolupar un queloide que les persones grans.
Encara que solen aparèixer al lloc d'una lesió, queloide (keloid) també pot sorgir de manera espontània. Es poden produir al lloc d'un pírcing i fins i tot a partir d'alguna cosa tan simple com un gra o una rascada. Poden produir-se com a conseqüència d'acne greu o cicatrius de varicel·la, infecció al lloc de la ferida, trauma repetit a una zona, tensió cutània excessiva durant el tancament de la ferida o un cos estrany en una ferida.
Les cicatrius queloides es poden desenvolupar després de la cirurgia. Són més freqüents en alguns llocs, com ara el tòrax central (a partir d'una esternotomia), l'esquena i les espatlles (generalment resultants de l'acne) i els lòbuls de les orelles (a partir dels pírcings). També es poden produir en els pírcings corporals. Les taques més comunes són els lòbuls de les orelles, els braços, la regió pèlvica i sobre la clavícula.
Els tractaments disponibles són teràpia de pressió, làmines de gel de silicona, acetònid de triamcinolona intralesional, criocirurgia, radiació, teràpia làser, interferó, 5-FU i escisió quirúrgica.
○ Tractament
Les cicatrius hipertròfiques poden millorar amb 5 a 10 injeccions intralesionals d'esteroides a interval d'1 mes.
#Triamcinolone intralesional injection
El tractament amb làser es pot provar per a l'eritema associat a la cicatriu, però les injeccions de triamcinilona també poden millorar l'eritema aplanant la cicatriu.
#Dye laser (e.g. V-beam)